Després de gairebé mig any puc dir orgullós i cofoi que finalment he acabat de llegir el totxo aquest la fotografia del qual adorna les meves paraules. Sí sí, ja sé que aquest no és el ritme de lectura que s'aconsella a la gent de lletres per mantenir en forma l'únic múscul que de vegades ens atrevim a ensenyar, però és que la gesta no ha estat gens fàcil, he suat sang per aconseguir-ho. Les cent o dues-centes primeres pàgines prometien, el tema m'apassionava i vaig devorar el text amb afany i sense compassió. Però la novel·la històrico-fantàstica de seguida va convertir-se en una fàbula insípida, soporífera, infantil i mancada de gràcia de cap mena. L'arribada de serps voladores gegants i la incursió intergalàctica del protagonista (un descendent dels Nephilim contemporani) culminen cual cirereta confitada tota una sèrie de despropòsits dignes de la pitjor comedieta romàntico-barata o de la més esbojarrada aventura del Baró de Muchausen o els Monty Pithon. El millor: la part "històrica" o els mites seculars que s'hi expliquen, que poden ser un bon punt de partida per als interessats en el tema que no tenen ganes de llegir tota la literatura cibernètica que s'ha publicat al respecte. El pitjor: que crec que ja ha sortit la seqüel·la.
1 comentari:
No carinyo: el pitjor és que et compraràs la segona part i la tercera quan surti.
Si és que quan un és massoca..., és massoca.
Que la fuerza te acompañe... (posats a històries de ciència ficció.)
Ja m'explicaràs què tal (o no)!
Publica un comentari a l'entrada