FÀCIL, FÀCIL, FÀCIL

Havent perdut les ganes de parlar de futbol (per vergonya o per ràbia), encara no puc treure'm del cap les paraules del meu ídol Carlos Pérez de Rozas, optimista de mena i personatge pintoresc i entranyable on els hi hagi, que a casa ens té el cor robat. Jo de gran vull ser com ell, sortir a la tele i dirigir un diari, sense perdre mai l'humor ni tenir complexes, actitud que convindria a molts catalans. Quan les coses van maldades, fer el cor for i treure pit amb aire xulesc, altiu i, perquè no, arrogant quan l'interlocutor mereix ésser fuetejat. Però no sé per quin extrany motiu, el Sr. Carlos Pérez de Rozas ja no surt mai a la tele i poques vegades a la ràdio... A casa les setmanes se'ns fan llargues i pesades i ja no sabem a qui queixar-nos. Per un personatge que val la pena i ens priven de la seva sabiduria i saber estar... Carlos t'estimem, torna aviat i fes la llum a les nostres vides! I no t'omplis gaire l'agenda que volem que siguis el nostre padrí de noces. Amb tu i amb amor la vida és fàcil, fàcil, fàcil.