I WANNA GET SACKED

Ja fa dies que vull que em fotin fora de la feina i no sé com ho he de fer. No ho aconsegueixo, per més que m'hi esforci: arribo tard cada dia i marxo sempre el primer, em tanco al despatx sense saludar mai a ningú i he deixat de riure les gràcies al capullo del jefe. Miro d'entregar sempre les coses com a mínim un dia tard, i baixo cada dia a fer el cafè per molta feina que tingui. Fins i tot em poso malalt més sovint que de costum i estic pensant en anar a treballar amb xàndal. Sé que aquesta no és la pauta de conducta que les bones mares esperen dels seus fills, i no pretenc ser un model per a ningú. Simplement ja no aguanto més, i vull que m'acomiadin per cobrar tot el que em toca.
Intueixo, però, que el sadisme anglès amb reminiscències catalanes de l'alè misteriós que avança silenciosament i m'observa quan estic d'esquenes, supera la meva desídia i espera en la retaguàrdia, pacient i sempre alerta, que sigui jo qui ataqui primer. Sóc l'última peça que queda en el vell tauler d'escacs i l'enemic sap que estic sol, que ningú no em protegirà quan m'envïi el seu exèrcit. Però jo no em moc, no m'amago i no tinc por: encara em queda una bala a la recàmara i he d'esperar a tenir-los tots a tir.