MARTA

Operadora, línia si us plau:
Han passat tants anys...
Recordarà la meva veu gastada?
Si m'aguanto les llàgrimes...
Hola, què tal, que hi ha la Marta?
Parla el vell Tom Frost,
I truco des de llarga distància
No m'importa el que costi.
I és que han passat quaranta anys o més...
Marta, contesta si us plau!
Quedem per fer un cafe
I parlar una mica de tot?

Aquells foren temps de roses,
Poesia i prosa i, Marta,
Tu eres tot el que tenia i jo era tot el que tenies tu
No pensàvem en el demà
Havíem embolicat les tristeses
I les guardàvem per un dia plujós

I ara em sento molt més gran,
I tu també ho ets,
Com està el teu marit?
I què tal els nens?
Saps que jo també em vaig casar?
Sort que vas trobar algú
Que et fes sentir segura,
Perquè aleshores érem tant joves i esbojarrats,
Però ara hem madurat

Aquells foren temps de roses,
Poesia i prosa i, Marta,
Tu eres tot el que tenia i jo era tot el que tenies tu
No pensàvem en el demà
Havíem embolicat les tristeses
I les guardàvem per un dia plujós

I jo era sempre tan impulsiu,
Suposo que encara ho sóc
I l'únic que importava
Era que jo era un home.
Suposo que no estava escrit
Que tu i jo acabéssim junts
I Marta, Marta
T'estimo, que no ho veus?

Aquells foren temps de roses,
Poesia i prosa i, Marta,
Tu eres tot el que tenia i jo era tot el que tenies tu
No pensàvem en el demà
Havíem embolicat les tristeses
I les guardàvem per un dia plujós

I recordo aquelles tardes tranquil·les
Tremolant al teu costat...