El fet és que estudiar italià i anar tant sovint al país de la Chicholina havia de servir per alguna cosa, no? Doncs sí, finalment he descobert quin és el seu bé més preciat, molt millor que la pasta o la pizza: un vici que mai no hauria imaginat que em pogués donar tant plaer i fer-me sentir com un verdader addicte...Bé, en realitat ja l'havia descobert aquí, sí és que és ben cert que les coses bones les tenim a casa... Va ser la meva sogra (sí, la meva sogra, què passa?!) qui em va iniciar en el ritual, i ara podria dir orgullós que m'agrada tant com a ella (o més?).
El Limoncello és un licor tradicional del sud de la península itàlica, agradable al paladar i molt útil per pair els àpats i millorar l'humor dels comensals en les tertúlies de sobretaula. El seu origen data de l'Edat Mitjana i la seva elaboració era artesanal: el preparaven, com no, els monjos dels convents per als peregrins de l'època, a canvi d'alguna recompensa material o carnal.
Per als interessats i/o curiosos, aquí en teniu una recepta. Si us queda bé espero la vostra amable invitació per fer-ne un tastet... I si us queda molt bé podeu seguir l'exemple del Sr. Devito, que ha creat una marca pròpia i sembla que li va prou bé. Quin paio!
Atenció: serveixi's molt fresc (o amb gel) després dels àpats i consumeixi's amb moderació (més de tres racions diàries ja es comença a considerar addicció).
El Limoncello és un licor tradicional del sud de la península itàlica, agradable al paladar i molt útil per pair els àpats i millorar l'humor dels comensals en les tertúlies de sobretaula. El seu origen data de l'Edat Mitjana i la seva elaboració era artesanal: el preparaven, com no, els monjos dels convents per als peregrins de l'època, a canvi d'alguna recompensa material o carnal.
Per als interessats i/o curiosos, aquí en teniu una recepta. Si us queda bé espero la vostra amable invitació per fer-ne un tastet... I si us queda molt bé podeu seguir l'exemple del Sr. Devito, que ha creat una marca pròpia i sembla que li va prou bé. Quin paio!
Atenció: serveixi's molt fresc (o amb gel) després dels àpats i consumeixi's amb moderació (més de tres racions diàries ja es comença a considerar addicció).
1 comentari:
Això de les 3 racions diàries ho has dit tu o està estudiat? Perquè a mi em sembla que per salvar-te de què et titllin d'adicte, has posat un número força "correcte" a l'atzar... Jajaja!
En fi, que les "males" (o bones) influències sempre es troben dintre casa...
Ruuugiiiii!!!!!!!!!!!!
MMUUAAKKSS!!!
Publica un comentari a l'entrada